El proveïment d'aigua

En aquest apartat podreu informar-vos sobre els super enginyers que eren els romans realment, i com, sense tenir les aventatges de avui en dia pogueren construir estructures per poder transportar l'aigua.

Com que l'aigua era un bé importantísim pels romans degut a que l'utilitzaven per a diverses de les seves activitats, ja fossin les termes, el consum domèstic... D'aquesta manera, els romans s'encarregaren de l'emmagatzematge i la distribució d'aquesta.

Normalment els romans situaven les seves ciutats a prop dels rius, d'aquesta manera podien aprofitar l'aigua d'aquests, a més construïren cisternes per aprofitar l'aigua de la pluja i pous per poder utilitzar l'aigua dels aqüífers subterranis.

Aquí tenim un bon exemple d'una cisterna romana.

Però, és clar, no podien situar les seves ciutats sempre, a prop dels rius, per tant els romans crearen una brillant estructura per poder transportar l'aigua.

A aquestes obres les anomenaren aqüeductes.
Com es de sentit comú, els aqüeductes no partien directament del riu, sinó que agafaven l'aigua d'una cisterna o un petit embassament, degut a que l'aigua s'havia de poder moure, aquestes estructures es trobaven un poc inclinades de manera que l'aigua pogués arribar a les ciutats sense cap problema.

Els aqüeductes es dividien en distintes parts, però per allà on passava l'aigua s'anomenava "specus" que era un canal cobert com veim a la següent imatge.

Si era possible l'specus anava arran de terra, però si es topaven amb una muntanya feien un forat i el passaven per dedins, i si es topaven amb una vall utilitzaven ponts i murs, sempre amb l'intenció de no interrompre l'aqüeducte.
Quan finalment arribava a la ciutat, els romans construïren un conjunt d'arcades que és el que tothom coneix de l'aqüeducte.

Ja a la ciutat, aquests arribaven a una torre d'aigua anomenada "castellum aquae" situada a la part alta de la ciutat, com la que es veu a la foto.
Aquesta torre es situa al final d'un dels aqüeductes de França i és de les més conservades i boniques.
Una vegada l'aigua arribava a la torre, es distribuïa en tres canonades de tal forma que els llocs públics anaven primer, com les fonts públiques, seguit de les termes i finalment a les cases privades, de manera que tothom pogués aprofitar l'aigua i no manqués. Les canonades solien ser de plom o terrissa. Les cases de families més benestants eren les úniques que disposaven d'aigua corrent i la regulaven amb aixetes parescudes a les nostres.

Com construïen aquestes obres de la enginyeria però?
Molt senzill, tot i que no ho sembli, els romans també tenien grues! sí ho has llegit bé grues, perque vegeu que els romans eren uns autèntics cracks.(Tot i que les grúes romanes les havíen copiat de les primeres grúes gregues i etrusques).

Però com devien funcionar realment? Per començar cal mencionar que els romans disposaven de 3 tipus de grues en funció del pes que volien moure,per pesos de fins a 150 kg utilitzaven la tripastos, aquesta funcionava amb un torn amb 3 politges, i la pentapastos que era igual però amb 5 politges, com es pot veure en aquesta imatge com exemple.

Per acabar trobam la polypastos que és la que realment aixecava les càrregues més pesades, aquesta estava formada per 3 cordes i 5 politges i de 2 a 4 màstils. Amb la polypastos podien arribar a aixecar 3000 kg tot i que si substituïen el torn per un acoplament podien moure el doble de pes, és a dir 6000 kg, realment és impressionant.

Exemple de polypastos.

Els romans però, no s'olvidaren que l'aigua que utilitzam l'embrutam, d'aquesta forma crearen xarxes de clavagueram les cloacae que, com les nostres, els traçats coincideixen amb els de les vies urbanes. Aquestes clavegueres s'encarregaven de recollir l'aigua de la pluja, els residus de les cases i les termes i depenent d'on es trobés la ciutat anava a parar al riu més proper o a la mar.

Aquí trobam el millor exemple situat a Roma, la Cloaca Màxima.

Després de llegir aquest post, podeu observar que als romans no sel's hi escapava cap ni una.